Curiositats lingüístiques...

M'han reenviat un email que no desperdici, es sobre la lingüística actual del castellà i del català/valencià.
                        
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diguem: 'gat vell' i 'gata maula'.

 

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', ací.

 

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigua 'Virgen' i nosaltres que siga 'Mare (de Déu)'

 

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

 

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents valencians siguem, només, uns 'poca-vergonyes'.

 

Per si les mosques, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

 

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que ací amb un sol 'Nadal' ja en tinguem prou, com en tinguem prou també amb un 'bon dia' i un 'bona nit' cada vint-i-quatre hores. Davant dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches'.

 

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

 

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i ací 'figa', paraules que designen realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, blanet,  rogenc i de tacte agradable i fàcil.

 

Mentre ells 'hablan', ací 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit,tanmateix.

 

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i ací 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).

 

Tota una manera d'entendre el món, s'endevina rere cada paraula d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, ni millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
 
Pitjor que l'opressió és la renúncia...

 

A voltes tot es trenca...

Per moltes circumtàncies sols ficaré una imatge...

...Les coses a voltes no canvien...

Estes setmanes no he pogut escriu per circumstancies diverses, però començaré a relatar tot el que esta passant a la meua ciutat, PASEN Y VEAN! pareix un gran circ, el Gran Circ Mundial!! Tenim de tot sentències del Teatre Romà, Expedients de Segregació, els del PP fent els mateix de sempre, els del PSOE també, Esquerra Unida, bé, és Esquerra Unida, i el BLOC també, com sempre. Les coses a voltes no canvien.

Pel que fa a la sentència de Reversió del Castell com dic en el meu últim post estic totalment encontra de que es destruïsca un símbol, el primer monument "nacional", mal que me pese, la ciutat que va vore nèicer l'espèrit romà de l'ave fenix, eixa que es va cremar abans de ser morta per mans d'Anibal, aquella que va preferir morir de peu al costat de Roma a viure agenollats al costat dels Cartaginesos, açò també em recorda a Eduardo I "El Bronceado", doncs bé la sentencia, ara, no es pot fer però si que es pot mobilitzar a la gent per a que lluite, almenys alguna volta per els seus ideals i per el seu poble. Que lluite per saber el que pasa i que lluite per entendre d'una vegada per totes que el Castell "No Es Toca", i demanar la seua titularitat municipal, i utilitzar-ho, com s'ha fet fins ara com un espai més on poder gaudir del bon teatre, de la bona música i del bon sentit de sentir-se orgullosos del nostre patrimoni, encara que siga d'altres. En este "tinglao" també estan clavades les associacions i col·lectius i es el Col·lectiu Pel Patrimoni Saguntí qui encapcela la "lluita", al qual li han donat suport molta gent, associacions i Partits Polítics. I als partits polítics em vull referir...

Sempre Sagunt s'ha gastat com a l'antesala de la Batalla de València, hem sigut sempre el germà xicotet que no té de res de totes les ciutats valencianes per el simple fet de que la lluita dels partits majoritaris PP-PSOE per dir qui es millor que el altre ens ha condenat, una vegada més i ja son moltes, a tindre que eixir al carrer i demanar el que es nostre, ningú s'atreveix dins d'eixos partits a pegar la punya damunt de la taula per a dir ALTO! QUE ESTEM FENT?... No, passà fa 25 anys en la fabrica quan estava governant Juanito el Bobo, passà amb el teatre Romà quan governava Juanito el Bobo, uy! quina coincidència, i ara el PSOE surt el dia d'abans de la sentència diguent que no volen la demoliciò...i qui es el president de la Gestora, Juanito el Bobo, com diria Jesús a San Pedro, me negaràs 3 veces, encara que crec que el PSOE i Juanito el Bobo ens negaran més per el seu propi interés, com fan sempre.

Altra història es l'espedient de Segregació, presentat per IP, jo mai m'he calfat en este tema, es un tramit administratiu que es pot dur a terme, es com una llicència d'obres que es demana a l'Ajuntament però a lo bestia, esperem que el PP-PSOE-EU-SP arriben a acords i no passe el que fa 2 anys i que no hi haja crispació... este discurs no es nou, no penseu això! Jo mai he dit res diferent...

Però com sempre dic... Les coses a voltes no canvien.

L'ANY MÉS LLARG DE LA SEUA VIDA

Enguany es compleixen 25 anys des de que el Ministeri d'Industria firmara el inminent tancament de la Fàbrica i ens venia la moto d0una reconversió industrial amb TBC inclosa, en aquest video fet per l'Asoc. EL FORNAS, descobrim com van viure, almenys, la meua familia, tot el procés de tancament de la fàbrica, per a alguns...L'ANY MÉS LLARG DE LA SEUA VIDA.

Jo també sòc d'eixa generació

Jo també sòc d'eixa generació

Apenes tenia 10 anys quan les obres del obres del Teatre Romà van començar, crec que sòc un privilegiat per poder recordar com era, el nostre Teatre, abans de ser violat pels governants. També sòc d'eixa generació que van nàixer amb el decret, aquest any fa 25 anys, del tancament de la Fàbrica, sòc de la generació que encara no ha vist la Reconversió que ens vam prometre. Jo sòc d'eixa generació en la que per primera vegada u de la familia va ser capaç de començar i acabar l'universitat al poder disfrutar de beques. D'eixa generació que va pasar de 2 canals de televisió a poder vore canals privats, d'eixa generació que va vore Barcelona 92 i de la Expo de Sevilla. De la generació amb iaios jubilats, molt a pesar d'ells.

Però també sòc de la generació que vora com el nostre major monument, el teatre Romà, torna a ser enderrocat, com si fos el pas d'Annibal amb els seues elefant. Sòc d'eixa generació, de la que vora morir un símbol... a mans d'advocats, que ni tan se vol estan vinculat a Sagunt, crec que va ser Felipe Gonzàlez el que va dir, "El Canvi, es que Espanya funcione", doncs jo vull ser de la generació del canvi, però ara sols em resta dir DESCANSE EN PAU.