Com heu pogut comprovar, he estat un dies de descans, merescut crec jo! Durant aquest descans han passat moltes coses, el 9 d'octubre (ja vaig ficar un post al respecte), la manifestació del 8 d'octubre a València i el concert, tot un èxit, lamentablement la bomba que ficaren a la seu del BLOC a València que ens recorda tots els processos que exiteixen, més de 50, en contra d'atacs a gent del nostre partit. També vingueren les corts, i els PPeros van amagar la senyera quatribarrada de la nostra ciutat, per a no ofendre, de nou, als caps de la Generalitat i La Presidenta de Les Corts, com signa a les seues cartes. Un temps de reflexió, de saber que fer, de saber on anar...
16.10.07
Uns dies de descans...
Com heu pogut comprovar, he estat un dies de descans, merescut crec jo! Durant aquest descans han passat moltes coses, el 9 d'octubre (ja vaig ficar un post al respecte), la manifestació del 8 d'octubre a València i el concert, tot un èxit, lamentablement la bomba que ficaren a la seu del BLOC a València que ens recorda tots els processos que exiteixen, més de 50, en contra d'atacs a gent del nostre partit. També vingueren les corts, i els PPeros van amagar la senyera quatribarrada de la nostra ciutat, per a no ofendre, de nou, als caps de la Generalitat i La Presidenta de Les Corts, com signa a les seues cartes. Un temps de reflexió, de saber que fer, de saber on anar...4.10.07
La taronja un negoci o una realitat social
VICENT GINESTAR/
Cal ser realistes quan parlem de la problemàtica dels llauradors valencians i de la crisis de la taronja, per això hi ha que conéixer la realitat social dels nostres pobles per a saber que estem parlant d’ algo més que d’una crisi que afecta a determinat sector de la nostra economia, estem parlant d’un problema que afecta molts dels jubilats no sols d’Alzira, sinó de tot el País València, i estem parant també de quina solució es dona a tots els ciutadans valencians que en el seu moment van decidir dedicar-se a l’agricultura o que en compte d’invertir en un fons de pensions, van invertir en el que en el seu moment era un valor segur que era un camp de tarongers amb vista a què fora en el futur un complement de la seua pensió.
Hui i gràcies a les pèssimes polítiques agrícoles del PSOE i del PP, ens trobem que molts jubilats valencians es troben en una situació precària amb una taronja que no té preu i uns camps que s’han anat devaluant. Aixi el que en un moment es va pensar que podia ser una ajuda, hui s’ha convertit en una càrrega que esta portant a la desesperació a molts jubilats valencians.
Però és que l’agricultura té en la nostra terra altres funcions i interessos a part de l’econòmic, ja que els camps de tarongers són algo més que el negoci de la fruita, són els boscos de la nostra terra, són el fre a la desertització, són el nostre més gran patrimoni paisatgístic igual que ho són els camps d’arròs a l’estiu, el riu Xúquer i l’Albufera.. Són el nostre futur i formen part de la nostra història, però sobretot són com ja e dit el fons de pensions de molts jubilats que cobren pensions de misèria després de molts anys de pagar el cuponet. Però els polítics que són capaços d’invertir millions perquè no tanque una multinacional o per a pagar una Copa Amèrica, no són capaços de prendre les mesures necessàries per a evitar la ruïna d’estos jubilats que van invertir en el negoci de la taronja i que s’han vist traïts pels que diuen representar-los però que no s’atrevixen a alçar la veu a València o a Madrid.
A més a més, l’explotació d’un xicotet camp de tarongers suposa per a molts dels nostres majors una millor qualitat de vida i menys problemes de salut. Ja que esta activitat evita el sedentarisme i la majoria de les malalties cròniques que són l’alifac de la nostra societat i que s’enceben principalment en les persones majors quan arriba la seua jubilació. Un bon gestor ha de saber valorar els pros i els contres davant d´una situació com aquesta, i en el cas que estem parlant hi ha més pros a favor d’invertir i protegir aquest negoci o manera de viure.
Esperem que el senyor Camps siga fidel a la seua paraula i es convertisca en el màxim defensor dels interessos dels nostres llauradors, ja que estos no poden aguantar 4 anys més en estes condicions. I per a això haurà de fer algo més que reclamar aigua a Madrid, ja que si l’agricultura i el cultiu de la taronja és contínua sent una ruïna de poc servirà disposar de més quantitats d´ aigua. Tampoc son solució els PAIs a què són tan aficionats els senyors del PP ja que només afecten un xicotet percentatge d’agricultors.
Respecte a la solució que et toque un PAI en el teu camp, no podem oblidar que fa uns anys els llauradors s’ho hagueren pensat i molt per a vendre un camp que els assegurava uns ingressos anuals que no els podrien obtindre amb altres tipus d’inversió, però ja s’han preocupat els nostres volguts polítics de matar la gallina d’ous d’or, perquè els promotors obtinguen sense problemes una rica terra a preu de saldo.
En el Bloc coneixem este problema de prop, sabem quins són els interessos que hem de defendre i que la solució ha de ser imaginativa i valorant tot el que signifiquen els camps de tarongers i aquesta manera de viure, aixi que esperem i desitgem pel bé de tots que el Senyor Camps tinga més solucions per als nostres llauradors que parlar sols de l’aigua.
Hui i gràcies a les pèssimes polítiques agrícoles del PSOE i del PP, ens trobem que molts jubilats valencians es troben en una situació precària amb una taronja que no té preu i uns camps que s’han anat devaluant. Aixi el que en un moment es va pensar que podia ser una ajuda, hui s’ha convertit en una càrrega que esta portant a la desesperació a molts jubilats valencians.
Però és que l’agricultura té en la nostra terra altres funcions i interessos a part de l’econòmic, ja que els camps de tarongers són algo més que el negoci de la fruita, són els boscos de la nostra terra, són el fre a la desertització, són el nostre més gran patrimoni paisatgístic igual que ho són els camps d’arròs a l’estiu, el riu Xúquer i l’Albufera.. Són el nostre futur i formen part de la nostra història, però sobretot són com ja e dit el fons de pensions de molts jubilats que cobren pensions de misèria després de molts anys de pagar el cuponet. Però els polítics que són capaços d’invertir millions perquè no tanque una multinacional o per a pagar una Copa Amèrica, no són capaços de prendre les mesures necessàries per a evitar la ruïna d’estos jubilats que van invertir en el negoci de la taronja i que s’han vist traïts pels que diuen representar-los però que no s’atrevixen a alçar la veu a València o a Madrid.
A més a més, l’explotació d’un xicotet camp de tarongers suposa per a molts dels nostres majors una millor qualitat de vida i menys problemes de salut. Ja que esta activitat evita el sedentarisme i la majoria de les malalties cròniques que són l’alifac de la nostra societat i que s’enceben principalment en les persones majors quan arriba la seua jubilació. Un bon gestor ha de saber valorar els pros i els contres davant d´una situació com aquesta, i en el cas que estem parlant hi ha més pros a favor d’invertir i protegir aquest negoci o manera de viure.
Esperem que el senyor Camps siga fidel a la seua paraula i es convertisca en el màxim defensor dels interessos dels nostres llauradors, ja que estos no poden aguantar 4 anys més en estes condicions. I per a això haurà de fer algo més que reclamar aigua a Madrid, ja que si l’agricultura i el cultiu de la taronja és contínua sent una ruïna de poc servirà disposar de més quantitats d´ aigua. Tampoc son solució els PAIs a què són tan aficionats els senyors del PP ja que només afecten un xicotet percentatge d’agricultors.
Respecte a la solució que et toque un PAI en el teu camp, no podem oblidar que fa uns anys els llauradors s’ho hagueren pensat i molt per a vendre un camp que els assegurava uns ingressos anuals que no els podrien obtindre amb altres tipus d’inversió, però ja s’han preocupat els nostres volguts polítics de matar la gallina d’ous d’or, perquè els promotors obtinguen sense problemes una rica terra a preu de saldo.
En el Bloc coneixem este problema de prop, sabem quins són els interessos que hem de defendre i que la solució ha de ser imaginativa i valorant tot el que signifiquen els camps de tarongers i aquesta manera de viure, aixi que esperem i desitgem pel bé de tots que el Senyor Camps tinga més solucions per als nostres llauradors que parlar sols de l’aigua.
Campanya de les JSE...
He de reconèixer que la campanya de les JSE (Joventuts Socialistes españoles) sobre l'educació per la ciutadania es molt interessant, encara que no compartisc esta classe de manipulació per part dels Partits mare, ja que aquesta es una vella estratègia, jo també l'he fet, per a aupar al partit, ara el PSOE, en les seues necessitats mediàtiques i arribar a més gent... l'SPOT un 10, el fondo un 10, manipulació de les joventuts...això no te preu...
2.10.07
9 d'octubre de 2007: 300 anys de plors
Cançò VIURE del nou disc dels Obrint Pas "Benvinguts a Paradís", crec que esta cançò pot resumir tot el treball que s'està realitzant des d'associacions, partits polítics, sindicats i demés, per a poder Viure lliure i poder construir un país del poble i per al poble. 9 d'octubre de 2007: 300 anys de plors i d'esperances.
EL VALENCIÀ ESTÀ TOCAT DE MORT! ( Almenys a Sagunt )
Avui la mesa de les Corts s'ha reunit en Sagunt, per a la cel·lebració del Centenar de la Ploma, el senyor Alcalde, PP, ha enviat als mitjans de comunicació el seu discurs... no el reproduiré. El podeu vore a http://ciutatglobal.net/, simplement comentaré que amb gent així... EL VALENCIÀ ESTÀ TOCAT DE MORT!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
